La història del desenvolupament del formigó

Els arqueòlegs han descobert que fa 5,000 anys els avantpassats Lingjiatan no només poden fabricar exquisides eines de pedra de jade, sinó que també van començar l'agricultura de l'arròs, la cria o la caça de porcs, cérvols, ocells i altres animals amb una dieta rica. A més, en la construcció d'habitatges, han après el procés constructiu semblant al formigó armat: “excavar i farcir terra, ossos de fusta i parets de fang”. Fa 5,000 anys, els Lingjiatan no es limitaven a construir cases. S'ha demostrat que la gent de Lingjiatan en aquell moment coneixia el procés de construcció d'"excavar trinxeres, omplir i cremar terra i suportar parets de fang amb ossos de fusta", que és molt semblant al formigó armat actual. El personal va dir que els avantpassats originals utilitzaven terra cremada com a material de farciment per a la ranura de la fundació i la paret, utilitzaven pals de fusta com a columnes de suport de la paret a la ranura de la base i després omplien els blocs de terra estofats i aplicaven fang enganxós més gruixut. a la superfície dels dos costats del mur, i fins i tot alguns poden ser reforçats amb canyes. L'any 1900, l'Exposició Universal va mostrar l'ús del formigó armat de moltes maneres, provocant una revolució en el camp dels materials de construcció. L'any 1867, l'enginyer francès Aynabic va veure els tests de flors, les tines i els dipòsits d'aigua de Monir fets de filferro de gallina i formigó a l'Exposició de París, i es va inspirar per intentar aplicar aquest material a la construcció d'habitatges. L'any 1879 va començar a fabricar sòls de formigó armat, que més tard es van desenvolupar en edificis sencers mitjançant bigues estructurals de formigó reforçades amb cèrcols d'acer i varetes longitudinals. Només uns anys més tard, va construir un edifici d'apartaments a París amb columnes principals, bigues i pisos de formigó armat millorats que encara avui són d'ús comú. L'any 1884, la constructora alemanya va comprar la patent de Monier i va dur a terme els primers experiments científics amb formigó armat, estudiant la força i la resistència al foc del formigó armat. Unió entre barres d'acer i formigó. El 1887, l'enginyer alemany Kolen va publicar per primera vegada el mètode de càlcul del formigó armat; L'anglès Wilson va patentar la llosa de formigó armat; American Hyatt va realitzar experiments amb bigues de formigó. Del 1895 al 1900 es van construir a França els primers ponts i passarel·les amb formigó armat. El 1918, Abrams va publicar la famosa teoria de la relació aigua-ciment per calcular la resistència del formigó. El formigó armat va començar a convertir-se en un material important que va canviar el paisatge d'aquest món.
El formigó es remunta a l'antiguitat i els materials de cimentació utilitzats són argila, calç, guix, cendra volcànica, etc. Des de l'aparició del ciment Portland a la dècada de 1820, el formigó preparat amb ell té la resistència i la durabilitat requerides pel projecte, i les matèries primeres són fàcils d'obtenir, el cost és baix i, sobretot, el consum d'energia és baix, per la qual cosa és àmpliament utilitzat (vegeu materials de cimentació inorgànica). A principis del segle XX, algunes persones van publicar la relació aigua-ciment i altres teories, que inicialment van establir les bases teòriques de la resistència del formigó. Més tard, han aparegut formigó lleuger d'àrids, formigó cel·lular i altres formigó, i també s'han començat a utilitzar diferents additius de formigó. Des de la dècada de 1960, els agents reductors d'aigua s'han utilitzat àmpliament, i han aparegut agents reductors d'aigua d'alta eficiència i el formigó fluid corresponent. Els materials polimèrics entren al camp dels materials de formigó, apareix el formigó polimèric; S'utilitzen una varietat de fibres per dispersar el formigó de fibra armada. La tecnologia de prova moderna també s'utilitza cada cop més en la investigació de la ciència dels materials concrets.
A l'abril de 2023, es produeixen més de 4.000 milions de tones de formigó anualment a tot el món.